Una tarda d'hivern de fa alguns anys se'm presentà a casa un jove rossenc, tot temorós, que'm va dir que volia ensenyar-me uns dibuixos fets seus, a veure què me'n semblava. Li vaig respondre que jo en dibuixos no hi entenia res, però que m'agradava molt mirar-ne: i ell tot humilment obrí la cartera que portava sota'l braç i començà a mostrar-me'n.
Ja'l primer me donà un gran benestar, i coneguí que'm trobava en el món de la simplicitat i de la puresa. Aquèlla era la visió que del món tenia aquell jovenet: aquèlla la seva representació de la vida: aquèll era'l seu art... i pera mí una delicia nova el mirar al travers d'ell coses que certament tenia vistes mil vegades; doncs, perquè aquella sensació de novetat delitosa?... No res menys que si m'hagués preguntat el perquè de l'Art.
Car, en efecte, tot allò que'ns plau representat artísticament, nostres ulls solen haver-ho vist directe i
