Aquesta pàgina ha estat validada.
el llaç d’amor que es va estrenyent!
Ningú s'adona del que arriba,
que ve de lluny assedegat.
¿Quin cor, veient ànsia tan viva,
serà mogut a pietat? —
Cau i s'adorm en l'herba alta
el rostre encar mullat pel plor.
Llavors l'esprit del cant l'assalta,
parlant-li així dintre del cor:
— Oblida ara el que sofrires,
que ja t'acostes a la pau:
lo que en els camps mai assolires
ho trobaràs dintre el palau.
Trobes, al fi de ta fatiga,
de ton afany el pac més alt:
en lloc de murtra, una mà amiga
te posa al cap corona real.
Has desvetllat una harmonia
i en un gran cor t'has fet la llei:
pels forts graons de la poesia
puges a ésser fill d'un rei.
