Vés al contingut

Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/28

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Donz. ii.
Jo? Si no em movia!

Tu ens has fet espantar amb aquells xiscles.
Semblava que et matessin,

Donz. iii. Jo, xisclava?
Donz. ii. Sí, dona, sí…
Donz. iii. I bé, si cas seria

de sentir-te xisclar, que jo ni el veia.

Donz. i. Molt bé que asseguraves que era un monstre.
Donz. iii. Per'xò mateix, que encara no l'havia

mirat prou bé.

Donz. i. Ah! ja! En quant a porugues

no ens podem riure pas l'una de l’altra.
Anem, anem al carro amb la princesa,
que és hora de marxar…

Donz. iii.
I ell ja s'acosta

tot vestit de bell nou.

Donz. ii.
Altra presència

ara fa de llavores… Sembla un príncep.

Donz. iii. Sí que té majestat.
Donz. i.
Ara no fuges. (Sen van rient.)
Ulis. Altre perill fugit, altra aventura

després de tantes… El furor de Troia,
tan gran com fou, ja dintre meu sois resta
com un record llunyà i confós. Ma vida,
tan plena allí, tot just hi començava:
lo que em semblava fi era principi,
i el que creguí toc de retorn sois era
senyal de la partida. Lo de Troia
era empresa de tots: lo que en seguia
per a mi, fou de mi tot sol; la guerra
fou la guerra cabdal de Grècia tota,
pro mos treballs són els treballs d'Ulisses.
Hi ha hagut prou temps, des de que en ells me

[trobo,

perquè tants reis hagin tornat dispersos