Daimó. | O déus! Jo us don mercès que, en mes velleses i ans de morir, m’hagi sigut propera |
Naus. | Escolta, escolta… En la gruta divina de Calipso |
Daimó. | Què dius! |
Naus. | Ha estat dintre l'infern, ell, l’únic, i ha vist les ombres de les gents que foren, |
Daimó. | Horrible! horrible!…
|
Naus. | Les ombres grans d’Agamemnon i Aquil⋅les li han parlat, i ell an ells; i li contaren |
Daimó. | Sublim col⋅loqui!
|
Naus. | Sols d’Aiax diu que l’ombra encara irada no li volgué dir res: a ses preguntes |
Daimó. | I les divinitats? |
Naus. | Veié-les, creu-ho. Mes jo no ho sé pas dir: sols me’n restava |
Daimó. | I ara, digues, on el podré trobar per venerar-lo? |