Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/79

amples i llargs i forts; i, al damunt, Trofoni i Agamedes,
els fills d’aquell Erginos tan car als déus immortals,
hi feren de pedra el llindar: molts homes, després, a l’entorn
bastiren el temple de pedra picada, per sempre famós.
A prop d’allí hi havia una font de bella corrent,
on fou que el fill de Zeus occí, amb son arc tan fort,
una dragona forçuda que hi havia, molt terrible i gran,
que feia, damunt de la terra, an els homes, maleses sens fi,
devorant les ovelles de peu graciós, i ensagnant-ho tot.
Era aquella que un temps crià l’horrible i funest Tifaó,
terror dels mortals, per ordre d’Hera, del trono d’or,
que l’havia infantat irada amb el Pare dels Déus
perquè ell generà tot sol, dins son cap. Atenea immortal.
Llavores, Hera, irritada, havia dit an els déus:
— Déus i dees, oïu-me: Zeus, dels núvols senyor,
amb tot i haver-me fet sa esposa, i honesta que en sóc,
és prime a menysprear-me: vegeu com, fora de mi,
ell tot sol ha infantat Atenea, de l’ull esplendent
i excelsa per tant en mig de tots els déus immortals;
mentre que el nostre fill Hefestos, infantat per mi,
és feble entre tots vosaltres i coix d’ambdós peus,
perquè, prenent-lo amb ses mans, llançava’l; caigué fins al mar,
i allí, de Nereu la filla, Tetis, la dels peus d’argent,
rebia’l, i amb totes les seves germanes prengué cura d’ell.
Altrament hauries de plaure als déus benaurats.
Tu, fals! tu, dolent! Encara maquines quelcom?
I gosares tot sol generar Atenea de l’ull esplendent?
¿Per ventura et pensaves que jo ja no puc infantar,
amb tot i dú el nom de muller teva entre els déus immortals
que som al cel ample? Doncs mira: quelcom se m’acut
que cert te doldrà: que jo faré nàixer de mi un fill,
posant-lo entre els déus immortals, sens que deshonri per'xó
ton llit sagrat, que és el meu. Mai més en ell m’ajauré,
restant, en mig tots els altres déus, allunyada de tu. —
Havent així parlat Hera, la dels grossos ulls
de bou, se n’anà irada, i, batent la terra amb sa mà,
digué aquestes paraules com una invocació:
— Oïu-me, ara, Terra, i a dalt tu, ample cel;