Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/124

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 i ara ni en terra ni en cel
 ens volen per companyia.

 —Ai! Filles meves, hont sou,
 que us sento i no us veig enlloc?
 —Som dins de l'obscuritat
 i et seguim pel camí fosc.
 No sents la mare com canta?
 Ella es vora del cel blau.
 —Canta, esposa, fila i canta,
 que l patî'ns faràs suau.
 Quan l'esposa canta i fila,
 el casal s'adorm en pau.
   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
 Les veus dels moços que criden
 desperten al comte Arnau.


 XVI

 —Ei, nostramo, la soldada!
 —Quina soldada volèu?
 —La que'ns cal i es de justicia.
 —La que solieu haurèu.
 —D'aquella ja no n'hi ha prou:
 volèm el sou i el bou.
 —Per què'm parleu am questa ira,
 com si fos un malfactor?