Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/125

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 Veig les vostres llambregades
 resplendir en la foscor;
 van seguint-me, van seguint-me
 com si les dugués als ulls.
 —Són soldades mal pagades:
 lo que vas sembrâ are ho culls.
 Som els moços, som els moços,
 qu'anèm fent la via am tu.
 —Valga-m Deu, també a vosaltres
 per mes vies haig de dû?
 —També'ns has de dû a nosaltres:
 senyô i moços, tot es hu.
 Tan són moços com són filles,
 com aimada, com muller:
 o ens treuràs de la tenebra
 o ens hi restaràs també.
 Tots salvats, perduts, am tu:
 o ets tot-hom o no ets ningú.


 XVII

 Totes les veus de la terra
 acuden al comte Arnau
 perquè volen que les duga
 pels camins de la gran pau.
 —Fill de la terra,—fill de la terra,
 comte l'Arnau,