Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/126

—ara nosaltres,—ara nosaltres:
dû-nos si't plau.
—I hont haig de dur-vos,—i hont haig de dur-vos,
valga'm Deu, val?
—Dintre de l'ànima,—dintre de l'ànima,
comte l'Arnau.
Are ets arbre, are ets penya,
are ets mar esvalotat,
are ets aire que s'inflama,
are ets astre rutilant.
Are't sents de tota cosa,
i tens nom i sobrenom;
are ets home sobre-home
que pateixes per tot-hom.
La cançó que t'acompanya
poc a poc se va endolcint,
que l'esposa que la canta
poc a poc s'hi va enternint.
Què faran els quins l'escolten,
sinó anar-se amorosint?
—Canta, esposa, fila i canta,
que l camí'ns faràs suau.
Quan l'esposa canta i fila,
el casal s'adorm en pau.—
I l'esposa fila i canta
a mitj aire del cel blau,
tot seguint la cavalcada
que s'emporta al comte Arnau,
amb els moços i am les filles,