Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/149

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 —Sí, me'n penedeixo.
—Doncs, sia-t perdonat.
 —Amén, amén...
 —La peresa, la gola i la luxuria
ben cert que foren mos pecats més xics;
prô algun cop m'ha plagut deixar la furia
dels combats, lluny d'amics i d'enemics.
Me n'anava a fer cap a la masia
oblidada en el fons d'alguna vall,
i m'entaulava en bona companyia,
menyspreuant tota lluita i tot treball.
Llavores jo me'n reia de la guerra
i dels meus que's batien, cap-cigranys!
i tant se me'n donava que la terra
la manessin els propis o'ls extranys.
Ben menjat, ben begut, plavia-m jeure
a bona ombra per fer la mitj-diada,
cantant cançons d'amor que fan distreure
o escoltant els aucells en la brancada.
Si llavores passava alguna moça
revinguda de còs, jo la cridava,
ella venia a mi, la deshonrava,
i encara se'n tenia per ditxosa.
—I goses riure?
 —Era cosa bona...
—Mes no ho es pas a l'hora de la mort.
—Bon menjar, bon oblit i jeure am dòna:
mai havia trobat millô aconhort.
—Mes, are...