tiraven a recontemplar l'intuició i a gaudir-ne les derivacions i harmonies. Quasi mai no argumentava: exposava simplement la seva idea; mes sabia fer-ho dins una gama tal de bon sentit, d'honradesa i caritat, i ab paraules tan frondoses de pensament, que s'apoderava tot seguit dels cors i les intel-ligencies. Resultava un excel-lent director de la opinió publica, un periodista excepcional, digne de la major confiansa. Ni cap apassionament l'ofuscava mai, ni cap interès partidista'l desviava del camí recte, ni les estridencies dels qui'l voltaven pogueren mai portarlo a la més mínima destempransa. El seu criteri, sempre orientat vers un ideal de noblesa i de justicia, era impertorbable. Li venen bé aquestes soperbes frases, ab que'l Maha-Barata pinta la conciencia del home just: era com una llantia penjada dins un palau, la qual crema serenament, i cap alè de vent la contorba; era com el mar: s'hi precipiten bramant els torrents sobre-eixits, i ell, magnífic i tranquil, se manté en un nivell inalterable. Quan les passions bullien, quan gairebé no hi havía ull sense bolva, ni cor sense verí, la paraula d'en Maragall sonava com un diapassó, que duya al bon acort totes les ànimes ben intencionades.
I en Maragall, més encare que periodista,
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/17
Aquesta pàgina ha estat validada.
