era poeta i, més que poeta, home verament evangèlic. El seu elogi podria resumir-se en l'expressió ab que la Biblia sol fer el dels bons patriarques: deambulabat coram Domino: feya la seva via atent a la presencia del Senyor. La religió i la poesia eren per ell d'una sola pessa. Al seu entendre la bellesa era un aspecte de la Divinitat, i'l poeta un tornavèu del ritme de l'energia creadora; i n'estava tan convensut, qu'exercia l'art ab un esperit de religiositat, rebent la inspiració com una gracia inestimable, i adorant en les coses la font eterna d'hont procedeixen. Obeint una alta vocació, era sacerdot del ordre de la santa poesia, i ab el seu trevall sempre coram Domino, orava i adorava. Quína idea més gran pot donar-se de la dignitat del poeta? Que bé s'hi compaginen la noblesa i la humilitat! I ab quina amor no s'ha de teixir la obra artística, sentintla com una creació animificada, ahont concorren l'albir i la Providencia!
Tals entenèm qu'eren les idees d'en Maragall; mes el seu esperit, poc amic de la dialèctica, no's preocupava de demostrar-les. En tenia la intuició i la manifestava a voltes ab cert deix de misteri, indicant-nos prodigis obscurs a la nostra intel-ligencia, els quals les seves paraules no evidenciaven suficientment. I, es clar,
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/18
Aquesta pàgina ha estat validada.
