Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/19

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


aquestes manifestacions divorciades del mètode científic, si bé eren respectades per procedir d'un artista i profon pensador, a qui tothom regoneixia un mèrit extraordinari, no eren pas acceptades; i el nostre sigle positivista, de baix en baix les motejava de falornies. Mes jo crec que'l poeta no estava pas esgarriat del tot, i qu'hem d'anar a parar al seu punt de vista principal, si volèm rahonar llògicament tot partint de les troballes científiques de la Estètica moderna.
 Taine, al establir en un estudi pacient la distinció entre la boniquesa i la bellesa, matà de cop les teories del bon gust, que tant de temps imperaren en la crítica i que, sistematisades per Baumgarten, constituiren els primers bastiments de la Estètica. Desde aquell moment no seria ja lícit invocar gustos més o menys discutibles i variables; els caràcters de la bellesa artística s'anaven designant i destriant objectivament, i la orientació adoptada's garantia pas a pas ab una atenta observació. Aquesta orientació es la qu'ha portat a la següent síntesi: la bellesa artística es una combinació gobernada, be segons finalitat, be per virtut de previsió. I, efectivament, una vegada entesos sobre'ls elements aptes a la bellesa i sobre llur valor relatiu, la fórmula'ns sembla braument ferma. Enclou sens