Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/282

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


D'hont pot venir l'inquïetut de l'ona?
Misteri de la mar! L'hora es ben dolça.
Flameja, al sol ponent, l'estol de veles.

 Blanes, Platja de Sant Francesc


 IV

 EL PI D'ESTRAC

Aquest es aquell pi com una catedral
que vora de la mar s'està secularment
bevent l'aire i la llum am copa colossal
que mai travessa'l sol ni la pot moure'l vent.
Immovil beu els aires ab una remô igual
a aquella qu'en la platja ressona eternalment,
i llença una gran ombra en l'hora mitj-dial
posant fredô i tenebra al cor del dia ardent.
Jo, a l'hora de la sesta, m'hi solc aixoplugar
de la mortal caricia del sol ruhent d'estiu,
i veig arràn de terra la calda tremolar
entorn; i a sobre sento milers d'aucells; i enllà
 la mar, que brilla i riu.

 V

Allà en les llunyanies de la mar
s'aixecava la lluna solitaria.