Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/38

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


tot resguardant-me 'ls ulls, am la mà extesa,
del sol ponent que m'encenia'l rostre.

Còm me pots estimar si no'm coneixes?
Qu'has vist en mi per arribâ a estimar-me?
Mai m'he adonat d'aquests esguards que'm contes,
ni d'aquests tremolors, d'aquestes basques.
Ben d'amagat an el amor servies!
Tu no feies com fan els qu'enamoren:
tu no'm donaves flors, tu no'm mitj-reies,
ni m'anaves aprop en els esbarjos.
Dins del pit, solitaria y silenciosa,
duies encesa l'amorosa brasa;
mes are jo també, d'amor vençuda,
captiva humil, de tot lo meu despresa,
t'he donat mon somrís y les mirades,
i els meus sospirs d'amor; de nit, els somnis,
i a més els pensaments de tot lo dia:
t'he donat lo millor que jo tenia.



ELL PARLA

 Anit eixí de casa teva, aimia,
tot neguitós y malcontent de mi.
Que coses que't vaig dir, que no volia!
Que coses vaig callar, volent-les dî!
Al matí'l malestâ encare'm durava.