continua la mare, — potser vostè ja n'ha sentit a parlar; es un senyor
que diuen que té molta conexensa, sí... y'm sembla que'ns han dit que
estava al número 24.
— ¿Còm diu que's diu aqueix senyor?
— ¡Oh! iSi sàpigues lo nom, ray! No'ns ho han dit còm se deya. ¿Veritat, noya?
— Be ¿de què fa? — insisteix l'ataconador, alsant lo cap y dirigintli una mirada desvergonyida.
— Si vol que li siga franca, tampoch ho sé. Es un senyor, ¿com li diré ara?... Escólti, ¿en aquesta casa?... O sinó, nó; veyàm; anirèm a preguntarho als pisos, per que si'l veig me sembla que'l conexeré. Anèm, noya; pàssa, pàssa. —
Y les dues senyores atravessan lo portal dirigintse cap a l'escala. Quan son al primer replà, lo sabater, fent com aquell que li acut la especie, les crida:
— Lo senyor que vostès buscan, ¿no fora pas lo senyor Joan, aquell
que fa casaments? —
Y sense donàrloshi lloch a respondre, afegeix:
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/129
Aquesta pàgina ha estat revisada.
