continua la mare,—potser vostè ja n'ha sentit a parlar; es un senyor que diuen que té molta conexensa, sí... y'm sembla que'ns han dit que estava al número 24.
—¿Còm diu que's diu aqueix senyor?
—¡Oh! ¡Si sàpigues lo nom, ray! No'ns ho han dit còm se deya. ¿Veritat, noya?
—Be ¿de què fa?—insisteix l'ataconador, alsant lo cap y dirigintli una mirada desvergonyida.
—Si vol que li siga franca, tampoch ho sé. Es un senyor, ¿com li diré ara?... Escólti, ¿en aquesta casa?... O sinó, nó; veyàm; anirèm a preguntarho als pisos, per que si'l veig me sembla que'l conexeré. Anèm, noya; pàssa, pàssa.—
Y les dues senyores atravessan lo portal dirigintse cap a l'escala. Quan son al primer replà, lo sabater, fent com aquell que li acut la especie, les crida:
—Lo senyor que vostès buscan, ¿no fora pas lo senyor Joan, aquell que fa casaments?—
Y sense donàrloshi lloch a respondre, afegeix:
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/129
Aquesta pàgina ha estat revisada.
