Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/130

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 — Ja m'ho he pensat que no'n cercavan d'altre; al tercer pis, primera porta. —
 Mare y filla's miran avergonyides, y, sense girarse a donar les gracies, se'n pujan apressuradament escales amunt.
 — Vès si no t'ho deya jo que aqueix sabaterot feya'l tonto sense serne, — diu la mare. — Lo qu'ell volía era tafanejar. No sé com los hi dexan estar; son los espíes de les escales y retallan als qu'entran y surten. Y en aquesta casa, de més a més, hauría de ésser una cosa tan sagrada... Si s'ha cregut sapiguer rès, ja l'he ben xamuscat, que no ha pogut ferme descantellar de cap paraula.

* * *

  — Sí, senyores, sí qu'es aquí; èntrin, èntrin al despaig; tot s'arreglarà si Deu vol. Sèguin, no s'amohinin, qu'aquesta escala es molt alta, però en sent aquí dalt ja no's puja més. —
 Lo senyor Joan, qu'era'l subgecte que cercavan les dues senyores y