qui'ls hi feya aquexos cumpliments tan senzills y ben enrahonats, era
un home de molt agradosa presencia. Alt, gros, ab una cara riallera y
un sotabarba tan desarrollat que hi haguera capigut un'altra fesomía.
Anava folgadament vestit ab un gech ò americana que ben segur que'l sastre li havía feta prenent les mides de memòria; unes calses amples que'ls elàstichs li treballavan molt per fer veure dos ditets de mitges y uns peus tan generosament complerts, que ja podía ben dir que tenía a tot
hora un parell de proporcions per descansar.
Y axís com hi hà persones que naxen ab senyal permanent en lo rostre , lo senyor Joan semblava que hagués vingut al món ab la rialleta
a la boca, disposat a trobar graciós lo que dirían los altres ò a riure ab
igual satisfacció per tot lo qu'ell podría dir; y encara que la vivor no
brillés en aquella cara tan alegra,'s veya qu'era sonso a estones, y que
duya amagada molta solaparía pagesesca.
— Vaja, vaja,- continuà dient, — donses vostès m'han vingut a veure.
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/131
Aquesta pàgina ha estat revisada.
