Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/232

que no fan altra feyna que seure y pesar figues tota la nit! Sembla que m'hi tinguin a mi per que'm cuydi de desvetllarlos; ¡com que dormirían més que'l guix si no hi fos jo! Ja podrían picar de mans los vehins. Sí, els cridan com a n'en Gayarre, però no hi val; no més surten quan los hi han de donar algun sofoco per mandres.
¡Tant despreciats que som d'ensà que tenim aquexos muts! Ningú'ns respecta; tot son aquests llaveros que fan soroll de cadenes. ¡Los Titaynes! sembla que les portin per contrapès per que no cayguin esverats de por. ¡En mitges-cerilles! Vèt aquí ab què fan lo negoci y acontentan los parroquians.
«Tingui, don rè, — a tothom tractan pel terme fi; — si es servit, la cerilleta.» ¡Y pensar que jo, d'un cop de fanal, de baix estant los hi portava la llum fins a mitja alcoba, que les senyores se despertavan pensantse que eran les dotze del día!
Per Nadal també portan la dècima ¡com los homes!... D'ensà qu'ells hi son, vaig dir: ¡ansia a fer paperots!... lo que no tinch al cor no'm surt a la