boca. No demano rès a ningú; no gasto cromos jo. Y, un trist sereno
com so, no'm falta parroquià que cad'any m'envía'l millor gall d'indi
que surt a la plassa. Quan fa'l vano, tinch de dir a la dóna: «Remey, òbra les finestres, que'ns ha tapat la claror.»
¡Que'n fem poch de paper los serenos, avuy en día!... Ara me n'adono que'ns escarrassem a cantar tota la nit y ningú'ns escolta. Tothom
nos dexa per ximples d'ensà que tenen los favoritos dels vigilants. Fés
la comedia tota la nit, posat a les ordres d'un municipal, passèjat, tómba, vés amunt y avall ab lo fanalot a la mà, com aquell qui va a cercar caragols, afína les hores y la tonada mentres la gent s'hi gira del altre costat, y si vols conversa enrahóna sol com un lelo, y si tens set arríbat a fer besades a les axetes de la font.
¿Sabeu per què servim nosaltres? Per fer por a la quitxalla rebeca.
Quan totes les criatures del barri'ns
