a les urpes dels vigilants. Los deuen convidar a cafè y copa, qu'hi tinguin tanta deria.
Fa trentadós anys que canto en aquest barri. Vaig ingressar de suplent, qu'era una criatura com aquell que diu; lo meu noy gran, qu'ara canta d'efectiu a les Hortes, tot just tenia dinou mesos. Vaig entrar ab totes les fal·leres y enganyaments de la joventut; lo sogre 'm va dir: «Oriol, no contis casarte ab la meva filla que no tingas empleo pera por- tar un pà a casa.» S'ha de saber, ella era maca, molt vistosa, era la meva pagesa; encara n'es quan se compon y's dexa'ls xavets a les polseres, que jo li dich: «Vaja; qu'ab la teva morenor y aqueix cabell negre, encara si jo'm moría podrías engrescarne un altre.» Trèguinli uns quants anys de sobre y calculin si la dòna de casa no tenia material a la cara pera fer tornar tarumba a mi y a tot lo jovent del radio de la ciutat. Los seus ulls cremavan com pólvora sorda; si me mirava de fit a fit gayre estona,
