Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/149

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


ció, quelcom de sobrenatural, com si'l que'l celebra's posés en contacte ab lo seu Patró del cel y gosés dolsors per ell enviades.
 Fins que tornava de missa no prenia'l xocolata, y la mare cada punt me cridava:
 —Noy, tén compte; míra que te embrutaràs lo vestit nou. Noy, fúig d'aquí; no t'arrambis als fogons, que te'n duràs la cals. ¿No sabs qu'ahir varem emblanquinar?...—
 Y aquell día que jo trobava'l més bonich del any, me molestavan cridant per ferme advertencies, y anava tan encongit ab mon trajo que, per esser estrenat, ja's poden pensar si m'embrassaría.
 Y'm passejava de la cuyna al menjador y al quarto, sens saber ahont posar les mans per no tacarme, y no sapiguent què fer d'aquelles hores que jo estava persuadit qu'havían d'esser les més divertides y boniques.
 Després, més tart, comensavan a venir los ceguets; lo pare no volía que toquessen, y'm feya sortir a dàrloshi alguns quartos que'ls pobres rebían besantlos, desitjantnos salut y bona vista; y baxant l'escala enca-