tortell sobre la taula y descobrintlo. —Veyèu si no n'hi hà per malmètrel.
—Be ¿qu'es?—preguntavan tots.
—¿Que sou lluscos? ¿que no veyeu quín esboranch hi ha fet?—
Y's quedava senyalant ab lo dit lo tortell y fixantme amenassadores mirades. Jo no gosava dir paraula en ma defensa, que prou la necessitaría després quan veurían que l'havía buydat com una ullera. Axís que'l pare comensà a tallarlo y ho vegé, no feu més que cridar a la mare que me tragués d'allí per que'm volía esguerrar, y gracies a l'intervenció del oncle y les tíes, que tot fent los incomodats se retenían la rialla, jo'm quedí a taula, ab los ulls baxos, aguardant l'ocasió de cambiar lo meu tall sense confitura per algun dels cosinets.
Passada aquexa tempestat, y parlant de les meves dolenteríes, que tots les ponderavan, y de les grans qualitats dels cosinets que la tía enaltía exageradament, lo pare, mitx picat ab tant tol-le tol-le, y potser recordant que jo li reproduhía anàlogues entremaliadures de sa infancia, digué a la mare que portés la dècima
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/154
Aquesta pàgina ha estat revisada.
