Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/183

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


ques per aviarhi xaragalls escumosos que saltavan riolers y enjogassats; fins les papallones ja no sabían per quin indret giravoltar: a tots hi havían fet la contradansa y'n cercavan d'altres per mostrar millor la seva alegría.
 Per tot veyam verdor y esmaltadures de coloraynes barrejades ab flayres delitosos qu'encisavan los esperits; al cel, blavura immensa, aucells de color y de parla melodiosa; de nit, la descolorida hermosura de la lluna y munió d'estrelles que no's cansavan de brillar; y a la terra axamorada per sutils vapors, en cada fulla, en cada herbeta, hi resplandían tabelles de granets enlluernadors.
 Aquí ja no hi hà rès que'ns alegri els ulls, y per tot sentim tristeses: en lo campanar que s'alsa davant dels nostres nius no tocan gayre a festa; més sovint tocan a morts; y moltes vegades, a deshora de la nit, nos despertan los tochs d'una campana que ab ressò apiadat nos diu qu'algun vehí's troba en trànzit dolorós. ¿Y quan sentim canturies de solemne tristesa y veyem , desde les canals abocades, passar capbaxos y endolats