Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/218

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


* * *


 La botiga del senyor Joseph era molt trista y encofurnada; lo barri, no gayre més axerit, y tan estret, que's podía dir que'ls balcons donavan als pisos del devant millor que al carrer.
 Al principi, acostumat a la claror esbadellada del meu poble, no'm sabía avenir ab la foscor de ciutat, y'm trigava de veure'l cel quan axecava'l cap, entremitx de ses cases tan altes. Al llevarme, sempre'm creya qu'estava núvol y'm donava tristesa. Poch a poch, los meus ulls s'avingueren ab aquella llum penada, y la botiga ja no'm va semblar feréstega ni'l carrer tan solitari.
 Desde'l banch, que'l caragol exía fòra'l llindar de la porta, tot llimant me distreya, y de día en día obserbava boniqueses en aquelles cases rònegues y d'aspecte pobrissó. Al estiu, tots los balcons aparexían cuberts ab cortines que volejavan com banderes encara l'oreig no s'axeribía una mica. Un vehí la penjava blan-