Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/226

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


sens gosar abandonarhi la mirada, esporuguit de la seva immensitat! ¡aquella estesa d'aygua, que'ls ulls no podían aconseguir lo seu acabament, que la veya nàxer a mos peus, en lo rodolar de les onades de la platja, y perdres fins a juntarse ab los núvols! que jo, acostumat no més a veure'l cel sens donarme rahó d'hont comensava y ahont finía la seva grandesa, comparava les amplaries del mar a un altre cel cobert d'aygua salada.
 Per elles, per les fadrines del barri vaig oblidar sens sentir recansa, aquell encís, delicia y recreo dels meus ulls y encara'm semblava sentirme guanyador.
 També'm despedí, per culpa de les fadrines, dels pescadors solitaris y pacients qu'en les roques del cap del moll, ab la canya estesa, l'am penjat al cap d'avall, com forca traydora, escometían als burrets sense esperiencia y a les llíssares roqueres, per demanàrleshi diners ò la vida, valentse de la soletat del mar, enllepolintles ab confitures salades per tentàrleshi la golosía, lograntne l'entrega, trayentles de l'aygua ab la sageta a la boca y la cua batent...