Lo senyor Joseph me va empendre després de molt temps.—Batista, ja ets fadrí. Si't vols quedar a casa, ja ho sabs: com sempre, bona cara, bon semblant y...—¡Pobre senyor Joseph! Se li anuà la veu al coll.—Si vols marxar a sapiguer més en un altre obrador... tu mateix, serà per la teva voluntat; he complert lo que vaig prometre a ta mare: has exit manyà. Si vols quedarte ab nosaltres, be prou que ho sabs, tots dos t'estimem, la dóna y jo.—
No vaig poguerli respondre; les llàgrimes m'enfosquiren los ulls, y la llengua no m'obehía.
Encara no venía algun parroquià, fos per lo que fos, obres ò remendos, lo senyor Joseph me deya:—Vès, Batista, què vol aqueix senyor.—Y dirigintse a ells:—Jo no me'n cuydo: en Batista ho porta tot,—los hi deya plè de satisfacció.
