Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/263

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


cesilles. Déxil estar a la exida remenant lo cossi del esquer, que jo encara no l'hi veig ja li crido: «Vicens, trèume aquesta porquería de casa, axò'ns portarà'l còlera.» Vostè no deu sapiguer qu'es l'esquer de pescar. Rès, arengades confitades que, si vol que li digui la veritat, a vostè li faría frente. Però, míri, tinch de sofrir: es la seva distracció; déxil anar a pescar. ¡Me torna a casa ab uns pantalons!... ja sabé, tantes hores d'estar assentat... li haig de posar uns pedassos als derreres, ¡ay dispènsim! Nó, crègui que no s'ho pendría tan a la fresca vostè. Al últim també'm farà venir ganes de riure. Encara riuría més si'l sentís quan me tira les calses sobre la tauleta y'm diu: «Té: aparèdam ab dos mahons de economía la cúpula d'aquestes calses;» vol dir... Sí, ja m'ho he pensat que m'ha entès desseguida. Ell parla poch, però'm surt ab uns ditxos que fan esquexar de riure.—

 En aquest moment s'obre la mampara, y la cambrera demana permís a la senyoreta pera donarli un recado. Aquesta s'excusa ab la vi-