Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/91

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


mitx, s'encenen cerrilles, van de mà en mà, s'apagan de sobte: noves constelacions quedan lluhint en aquell cel que costà sis rals y moltes empentes per pujarhi. Y passa temps, més de tres quarts; compareix un músich y se'n torna; n'entran alguns més al cap d'una estona y s'assentan, desescanyan lo violí per llevarli la bossa, recargolan les clivilles, li preguntan ab l'arquet còm estem de vintivuyts, y se'l posan a la falda ò'l penjan al faristol per que's distregui. Lo públich, al veure tanta catxassa, pica de mans y'ls hi crida, en mals termes, que son poch treballadors. Los sillons de platea van omplintse. Y arriban senyors ben pentinats y senyores molt galantment compostes. D'assí y d'allí s'observa algun indivíduu enfonzat en lo silló, lo cap descobert, ensenyant una calva ab un cerquillo de cabells a la part posterior, que desde dalt parexen cares ab patilla voltada, a qui'l barber los hi hagués afeytat les faccions arrebosantles després ab pomada molt lluhenta. Entran en los palcos de primer pis elegants senyoretes ab vestit blanch y esllanguit, qu'en aquell