fondo de vellut carmesí aparexen com papallones posades sobre motes de maduxes.
Los instruments se quexan: ronca lo contrabaix al veures desarrambat del recó hont dormisquejava; los hemisferis qu'etgegan tempestats a l'orquesta dexan sentir sa veu feréstega. L'avisador coloca sobre'ls planos inclinats dels faristols los papers de solfa. Podría dirse que l'armonía exten ses múltiples ales carrades per banyarse en aquella atmòsfera calurosa abans d'omplirla ab son papalloneig de quexes y alegroys.
Tot està a punt; Botessini puja a la tarima; llensa una mirada a dreta y esquerra com un general que repassa les forses abans de llensarles al combat; evoluciona ab la batuta y fa silenci que s'escampa a manera de vel diàfano qu'apaga la remor del respirar, dexant sentir no més la tènue agitació ab que oscilan los flams del gas.
Un tremoleig armoniós, tal com
