Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/133

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


tot a la marquesa. L'Anneta, d'altra part, amb l'esclavítud de son ofici, l'havia tractat massa poc per a conèixer-lo bé. Amb uns quants dies a la Boqueria amb el tallant a la mà, i unes quantes tardes de diumenge, tractant ja seriosament de la boda, tot passejant per Barcelona, no n'hi havia, efectivament, per a desflorar un caràcter.
 Però l'Anneta tenia vint-i-cinc anys, estava cansada de servir, sentia ja en son esperit de dona formal l'ànsia de créixer, el noble impuls d'independència que fa de tota catalana una criada inaguantable en passar d'aquella edat, i, ben segur, anava el que en diem acaserada.
  Discreta i formal com ella era, plaïen-li els bornes seriosos, ferrenys, únics que trobava verament mascles i dignes d'estimar. Els nyicris, els vanitosos, els eixelebrats, eren per a ella degeneracions monstruoses que ni una mirada no es mereixien. — Si la dona, en el matrimoni, busca un puntal, ba de procurar que el puntal sigui fort — deia ella. I, físicament considerat almenys, en Llorenç era un puntal de faig.
 Mai no se li despintà de com el veié el primer cop: allí, a la Boqueria, un graó més alt que la filera de gent que demanava per favor sos serveis, destacant la meitat de sa corpulenta figura darrera l'ample taulell de marbre; el cap petit, ros i amb els cabells arranats, com els duia cert bust romà que tenia la marquesa; els ulls grossos i de mirar atrevit; el nas recte, ossut i fort, aixecant-se sobre un llavi que, sense mostatxo i tot, imposava respecte; sa barbeta dura i