homenàs, arribava del cafè, se'n pujava a l'entresol, i mentre l'Anneta, amb ses fadrines, planxava a baix, ell no es cansava de contemplar ni de gronxar, quan convenia, aquell angelet, roig com ell, bonic com sa mare.
La feina de la botiga, mentrestant, havia augmentat de tal manera que no podien ja donar-hi l'abast quatre dones. L'Anneta pensà a llogar la botiga del costat. En Llorenç havia obtingut augment del jornal; tot anava vent en popa. Un i altre veien prosperar la casa, i, amb l'adveniment del fillet, no somiaven sinó amb sostenir l'empenta empresa per procurar-li un bell esdevenidor. L'Anneta, sobretot, vetllava per millorar el treball i no faltar a tomar puntualment la roba planxada. La puntualitat per a ella era el secret principal de son ofici. Per sostenir-la treballava a deshora, prenia noves fadrines, no perdonava mitjà. Així la botiga obtingué una anomenada que, de la plaça de Junqueres a la de la Universitat, de la de Catalunya a Betlem, tothom es servia de l'Anneta.
Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/137
Aquesta pàgina ha estat validada.
