Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/159

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 També ella digué — Prou! —, però en to ben diferent. I, tapats encara els ulls per no veure aquell home, se'n pujà decidida a l'entresol, quan en Llorenç, amb ridícula candidesa, anava a demanar-li esmorzar.