Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/173

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Gràcia. Les altres transversals són carrers de l'Ensanxe.... Mireu a la dreta: tot aquell rengle tan llarg de fanals és un camí: el camí de Sans. ... Allà dalt hi ha Montjuïc. ... ¿El veieu, ara que la lluna ha sortit d'aquells nuvolots?... ¿No distingiu, dessota, allà lluny, una gran resplendor? És el mar.... Ara que hi toca la lluna, mireu que és bonic! ¡Talment sembla un bassal de plata bullent!—
 En Daniel guaitava a la dreta, a l'esquerra, amunt i avall, a terra i al cel, i quasi es marejava. Una paret, una casa, un desnivell de la via, la mateixa rapidesa del tren, li feien pampalluguejar amb tan estranya inquietud els llums, que a voltes en confonia amb estrelles i arribava a perdre l'esma de cel i terra.
  — Veniu a aquest altre cantó. ¡Si se'n veuen, ara, de fanals!—
  En Daniel feia uns ulls com unes taronges.
 — Si fos de dia us ensenyaria Pedralbes, Sarrià, Vallvidrera, Sant Gervasi, Gràcia; un caseriu que no s'acaba mai.... Ja ens hi anem acostant.... Hola! el tren de Sarrià!... Mireu aquest talús que encreua la via: ara ens passarà un altre tren per sobre. —
  El forner, prou marejat, quasi no entenia com podria passar per sobre sense aixafar-los, i estigué a punt de senyar-se.
 Per fi la màquina xiulà, i, ja parat el tren, aparegueren els mossos de l'estació a recollir els bitllets, enlluernant amb llurs brillants i inquietes llanternes als viatgers.
 Mentrestant, en Daniel, seguint la indicació de