Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/174

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


son fill, contemplava la feixuga mole de la Universitat, que, embolcallada en l'ombra, li semblava un monstruós parapet flanquejat per dues grans torres.
  —- Heu vist aquella punxa tan prima de més avall? És un convent de monges: les Adoratrices. Hem passat també les Arrepentides, Sant Joan de Déu i altres convents. Tot això n'és ple. Els frares i les monges ho entenen com sempre: aquest és el cantó de migjorn.... Ja tornem a caminar: ara la màquina ens empeny per darrera. Alceu-vos. ¿Veieu aquestes quatre rengleres de llums? Són la Gran Via: un carrer que tindrà quatre hores. —
 Els frens començaren a grunyir, les rodes a arrossegar-se peresosament.
 — Ja hem arribat — digué el Rumbós tot ficant-se la gorra a la butxaca i posant-se un bolet molt elegantó. — Amaniu-vos i tentu amb el rellotge, que per aquí corren uns alets... —
 Impossible de descriure minuciosament cada una de les impressions que el forner experimentà tot travessant la Rambla. Els fanalets de color dels cotxes que es movien en direccions diverses, la gent que ocupava l'imperial dels tramvies, els dolls de claror que sortien de les botigues, els rengles de persones deturades davant certs aparadors, la multitud que passejava per sota els arbres, els fanals d'anunci; tot oferia a sos ulls estranya novetat i acabava de marejar-lo.
 Barcelona li pareixia un cel per sa il·luminació, un infern per son moviment. No sabia si li agradava o