Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/189

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Un xic més tard, els aprenents de la perruqueria es posaren a despertar el saló a cops d'espolsadors, a raspallar-lo amb les escombres, a rentar-li la cara, a endreçar-lo i vestir-lo; en una paraula, a deixar-lo a punt de rebre les persones que aviat començarien a visitar-lo.
 Quan el forner baixà l'escala, el Rumbós encara dormia, però el saló era ja net, lluent, estirat com tot un senyor que sap honrar sa dignitat pròpia i vol que jamai ningú, per de matí que es llevi, no pugui trobar-lo desprevingut.
 No diré que en Daniel passés el dia enujat o avorrit: encara el contrast de l'animació de Barcelona amb la soledat i quietud de son poble el tenia entretingut i distret; però no tant, per això, com en sa primera estada. Els edificis i les botigues ja no li oferien novetat: ja quasi sabia de cor què trobaria a la dreta i què a l'esquerra en emprendre tal carrer o plaça de les principals, i per experimentar noves impressions havia d'allunyar-se fins a barris que li eren desconeguts, o bé escaure's davant algun espectacle d'aquells que sempre atreuen badocs per més que es repeteixin, com són els arrencaqueixals, els ocellets de la bonaventura, l'orquestra de cecs de Sant Gaietà, les mones que s'enfilen pels balcons, i tants i tants altres, que ell, al cap de dos dies d'haver arribat del poble, sabia més que tots els habitants de la ciutat.
 Un jorn visitant la Barceloneta, veient, un altre, el castell de Montjuïc, ara anant a Pedralbes, o a Can Tunis, o a Vallcarca, o a la Bonanova (en una paraula,