Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/226

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


calaixet? No ho sap, el que hi guardava? Doncs jo sí, que ho sé: hi guardava una carta meva, rebuda ahir mateix, en la qual jo reclamava d'ella que reformés sa conducta. Ella mateixa, en presentar-me jo sobtadament la nit passada, l'ha treta del calaixet a què vostè es refereix, fingint-se pura, honesta i fidel i ofesa per mi, i demanant-me explicacions, com si jo fos el culpable.
 — Bé, i, fins aquí, ¿què veu, vostè, contra el meu fill? —saltà el meu pare, enardit per l'amor que em duia.—El meu fill no anava errat: la senyora de vostè volia manifestar-li el que pensava i aconsellar-se amb ell: res més.
 — I ¿quina dona descobreix tals coses a ningú que no sigui el seu amant? Vostè està cego: vostè no veu que tot el que em diu corrobora perfectament la delació que jo vaig rebre per anònim a Barcelona. L'amic que m'escrivia…
 — Un amic mai no amaga el nom.
 — Un amic de debò ho fa tot, per salvar a qui estima. L'amic em presentava l'amant sota unes senyes que convenen per complet amb les del fill de vostè. Ara ho veig ben clar.
 — Home, per Déu!, no sigui temerari: el meu fill no és tal amant, ni ha fet altra cosa que una criaturada.
 —Una criaturada! una criaturada!— exclamà dolorosament don Pau acotant el cap i encreuant les mans. — ¡Una criaturada amb la qual tota la vila coneix l'adulteri i els seus autors