Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/228

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



VI



 Aquí acabava el meu amic la narració d'aquest episodi de sa vida. Qui avui el fa públic ha sabut quelcom de més que creu convenient publicar.
 La ira de don Pau no es veié satisfeta amb el canvi de domicili. Cada volta més capficat per la idea de sa deshonra, i deixant-se portar de la més deplorable passió, condemnà sa muller a no veure ja més ningú de fora casa i a no poder esmerçar sos sentiments en sos fillets, que tancà dins d'un col·legi.
 L'afligiment de la mare que es veu tan cruelment separada dels fills de son cor, i l'exaltació que degué produir-li la injustícia amb què es veia condemnada a viure en la més trista soledat per la més vil i infundada calúmnia, ben aviat van acabar amb la raó de la malaurada Galceran.
 Pocs jorns després l'hauríeu vista a Sant Boi, presa de la més estranya follia. Portava sempre, dins de son gipó, un grup fotogràfic de sos dos fills (noi l'un, noia l'altra), formosos i de distingides faccions, que feia més simpàtiques el caient trist de llur mirada. La malaurada boja es passava hores i hores contem-