Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/27

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Medicina patiu del mateix mal: per a vosaltres ja tot està resolt: l'home que es diferencia moralment dels altres no hi és tot. Per a qui us escolta, no hi ha diversitat possible fora de la matèria. Admeteu la varietat de mans, de braços, de cames, etcètera, perquè els ulls i els dits no us la deixen negar; però per a lo immaterial, que és lo més escapadís i, per tant, inemmotllable, no concebeu sinó un sol motllo. Però ¿per què, si hi ha cossos geperuts i ulls bornis, no hi pot haver ànimes bòrnies o geperudes? Vejam.
 —Bé, no discutim paraules —va fer en Pròsper Giberga, que era d'aquells pedantets gelosos de les ciències naturals que, per un despotisme irreflexiu, miren amb olímpic desdeny tota objecció que els vingui d'altre camp: —d'aquests bornis o geperuts, nosaltres en diem tocats per distingir-los dels altres.—
 Aquesta sortida em semblà desdenyosa, i, per por de la fredor amb què el tal xicot solia discutir, vaig prendre el partit de callar, mal que em pugessin a la cara tots els colors de l'amor propi ferit. Llavors, ell, encenent un cigar i com si no hagués reparat el que em passava, o vanagloriant-se'n interiorment, s'oferí a contar-nos la història de don Ignasi per reblar-me millor el clau
 —Diuen que havia estat tinent de Miquelets; que, passada la guerra dels Set anys, havent festejat l'Engracieta Torner, filla l'inica d'un notari ric de Vilaniu, que havia mort llavors, es va dar manya a acabar els seus estudis per obtenir la revàlida; i que, d'acord amb el curador de la noia, que era un panxa-