Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/28

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


content, va comprar la notaria vacant i es va casar amb la pubilla del difunt.
 —Fins ara no hi veig sinó un espavilat—vaig fer jo aprofitant l'ocasió de rebatre'l una mica amb un cop de positivista.
 — I si la noia l'estimava...—afegí l'Armengol, divertint-se ja amb nosaltres dos.
 — Aquesta és la cosa!—continuà en Giberga fent el desentès; — que, segons sembla, un i altre van anar prou enganyats. Aquella combinació els va ofuscar talment (diu el meu pare, metge de la casa, de tota la vida), que van arribar a creure que s'estimaven. Tant ell com ella, cada un pel seu istil, eren un parell d'apassionats, com diríeu vosaltres: ella curteta i romàntica, d'aquelles que es corsecaven contemplant la lluna; ell (ja ho hem dit) prou eixelebrat per a baratar les comoditats d'una casa acomodada per les aventures d'una guerra on podia deixar la pell. El cas és que, com que al cap d'un any ja no s'entenien, cada un va tirar pel seu cantó. L'Engracieta, quan ja tenia en Daniel, buscant consol a ses penes, les va pegar per l'església; i, tant va extremar-ho, que va acabar sent una mística. L'ex-tinent de Miquelets, furiós d'aquest canvi, que li semblava una hipocresia per a desesperar-lo, va anar a buscar la distracció al casino, reprenent costums antigues de jugador. Llavors la casa es va convertir en un infern, i l'Engracieta, treballada de tants disgustos, se'n va anar a l'altre món al parir la segona germana d'en Daniel, una geperudeta que es diu Carolina.