a fi de tenir el gust de veure'ns una altra volta abans de tornar a París.
Déu meu! que lluny estàvem llavors de suposar que hi passaríem en circumstàncies tan tristes, i que lluny devia estar ella de suposar que sos amics es trobessin tan prop i tan afligits! ¡Quin cop no hauria rebut si per atzar arriba a passar per allí aquell dia i, en mirar a la diligència, topa amb el semblant contristat d'algú de nosaltres! Va haver-hi un moment que creguí veure realitzada aquesta casualitat. Els nens s'adonaren que passava prop nostre un criat d'aquella senyora, i veieren el seu cotxe desenganxat davant la fonda d'Alexandre. Ben segur, doncs, que ella es trobava prop, i la nostra malaurada situació ens impedia cridar-la, veure-la.
Que llarga se'ns féu aquella parada! Per fi vàrem marxar, i el nostre cor oprimit semblà que se'ns eixamplava tot pensant que ens havíem deslliurat del primer contratemps i salvat del primer perill.
