«Tum, complexa sui corpus miserabile nati,
Atque deos atque astra vocal crudelia mater!»
D'Auch a Agen, la mateixa situació dolorosa. Alternatives de plors i d'atordiment.
Llavors el dolor de la mare i mon propi dolor començaren a distreure's un poc de son únic objecte per a recaure sobre un altre.
La segona noia, d'onze anys, d'una sensibilitat exquisida i d'una intel·ligència primerenca, que en marxar ja no es trobava gaire bé, començà a inspirar-nos greus temors.
El que havia succeït la tenia afectada encara més profundament que a nosaltres mateixos; i el dolor, unit a son estat malicós i a sa natural impressionabilitat, l'havia empitjorada.
De primer retingué sa pena amb una força prodigiosa a la seva edat, a fi de no apesarar sa mare;
