Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/277

no serà son despertar! quin cop a la nova troballa de l'esgarrifosa realitat! que terrible, per a un esperit que ban agitat somnis tristos, el contacte d'un cos gelat! No, no puc permetre que dormi amb ell. —
I en to suplicant vaig dir-li:
— Fes-me mercè de creure'm. Fn aquest moment tu no pots judicar tan bé com jo el que et convé, i és natural: per gran que sigui mon dolor, no pot comparar-se amb el teu. Per això et prego que et deixis guiar. Tu no has de dormir amb el nen. Per a impedir-ho tinc moltes raons que no goso dir-te de tan penoses que les considero; però cregues que són prou serioses per a imposar-me el deure d'impedir-t'ho, mal que sigui per força.
— Oh! per Déu, no ho provis! Si dic que no, caldran estenalles roents per a fer-me deixar la presa. Vull dormir amb ell, siguin les que siguin les raons; perquè, com comprendràs, si el deixés un moment no podria tornar a prendre'l: em faria por!
— Si només és per això, et dono paraula de prendre'l jo, que no tindré tanta por com la que em feia quan te'l veia a la falda adormidet i somrient.
— Convinguts, doncs! — respongué després d'una pausa.
Vençuda aquesta dificultat, entrí en una altra cambra a veure com estaven els nois, i en tornar trobí la mare ocupada a col·locar el mortet al llit i a aconduir-lo de la mateixa manera i amb igual compte que abans. Havia donat a son capet, a sos braços i a ses cametes la mateixa posa que en vida prenien,