Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/279

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


objecte sagrat. Temia, al mateix temps, la sensació que causa la rigidesa cadavèrica. Però l'estimat cadàver no havia perdut la flexibilitat que tenia en vida; i, si son capet penjava, penjava com quan dormia dolçament.
 Vaig dipositar-lo en els braços de sa mare, qui el rebé amb tant compte com si temés despertar-lo. Se'l col·locà ben bé, i baixàrem l'escala en el mateix ordre amb què havíem entrat.

VII


 Amb tot i ésser molt de matí, haguérem de sostenir una altra conversa amb la fondista, tan cruel com la de la vetlla.
 — Ha descansat bé, senyora?
 — Molt bé, gràcies. I vostè?
 — L'ha deixada dormir, el nen? Sembla molt bo, pobret.
 — Sí, senyora: ha dormit tota la nit com ara ma¬ teix dorm.
 — En efecte, jo no l'he sentit pas en tota la nit. I això que tenia l'habitació al costat de la de vostès.
 — Oh! sempre dorm molt bé, i sobretot ara que va cansat del viatge. —
 Ma muller va dir això amb veu mig ofegada, i jo procurí apartar-la d'aquella desventurada dona, que sense saber-ho la mortificava així i es disposava a demanar-li que li deixés veure el rostre d'aquell que dormirà eternament!