objecte sagrat. Temia, al mateix temps, la sensació que causa la rigidesa cadavèrica. Però l'estimat cadàver no havia perdut la flexibilitat que tenia en vida; i, si son capet penjava, penjava com quan dormia dolçament.
Vaig dipositar-lo en els braços de sa mare, qui el rebé amb tant compte com si temés despertar-lo. Se'l col·locà ben bé, i baixàrem l'escala en el mateix ordre amb què havíem entrat.
Amb tot i ésser molt de matí, haguérem de sostenir una altra conversa amb la fondista, tan cruel com la de la vetlla.
— Ha descansat bé, senyora?
— Molt bé, gràcies. I vostè?
— L'ha deixada dormir, el nen? Sembla molt bo, pobret.
— Sí, senyora: ha dormit tota la nit com ara ma¬ teix dorm.
— En efecte, jo no l'he sentit pas en tota la nit. I això que tenia l'habitació al costat de la de vostès.
— Oh! sempre dorm molt bé, i sobretot ara que va cansat del viatge. —
Ma muller va dir això amb veu mig ofegada, i jo procurí apartar-la d'aquella desventurada dona, que sense saber-ho la mortificava així i es disposava a demanar-li que li deixés veure el rostre d'aquell que dormirà eternament!
