Arribàrem a l'estació, i sense gran dificultat trobàrem bon lloc: el conductor del tren, atenent al nombre dels que anàvem, ens proporcionà tot un compartiment.
I nosaltres ens consideràvem gairebé feliços per aquesta circumstància, quan tot d'una, a la segona estació, van entrar-hi també quatre passatgers (dos joves i dues dones), sense que ens valgués fer-ho notar al conductor, que tan bé se'ns portava: com que, en efecte, hi havia quatre llocs buits, hi tenien dret.
Els nous companys de viatge estaven de broma: parlaven sols de festes i diversions, i amb llurs rialles arribaven a ofegar el soroll atronador i pesat de les rodes de ferro fos, en córrer per damunt dels carrils.
¡I quin mal que em feien, aquelles mostres de joia i aquells esclats de riure! ¡No havien de turmentar pas
