Aquesta pàgina ha estat revisada.
París: basta passar una tarda i un vespre més, i ja hi serem. —
Comprenent que sos propòsits eren un desvari, i que jo no podia amollar-los sinó fent el condescendent, no vaig oposar-me a allò que em deia.
En baixar al moll de l'estació temíem que vindrien a mirar què dúiem i ens detindrien.... Follia! Entre aquell mareig de gent atribolada, en què cadascú va prou capficat per sos propis quefers, ¡qui s'havia de cuidar de si el nen que duia tal senyora estava despert o adormit, era viu o mort!
Eren les onze. El nen havia mort a les deu del matí del dia abans: feia, per tant, vint-i-cinc hores que la mare portava a braç o a la falda el cadàver de son fillet.
