Vés al contingut

Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/285

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CAPÍTOL VIII


 

«Quis est homo qui non fleret

Matrem Christi si videret

In tanto supplicio?»


I


— A quina hora marxa, el tren que va a París? — vaig preguntar tot de seguida.
— A tres quarts de dotze de la nit.
— Oh Déu! Què hi farem, aquí, fins a aquella hora? On anirem? Com amagarem el nostre secret? Gosarem entrar a cap fonda, al mig del dia? ¿Com aguantar les mirades de la gent, que ens semblarà que ha de llegir en els nostres ulls la causa del nostre condol?
— Pit i endavant! — deia jo. — ¡No podem pas quedar-nos així al mig del carrer! —
I anàvem d'ací d'allà cercant fonda i no gosant demanar-ne cap. Abans de decidir-me a entrar-hi, jo volia veure quin aspecte tindria.