i amb una caixa que abans no dúiem, i, amb son instint clar, esperonat per la por, va deduir la trista veritat del fet. ¡I heus-el aquí esporuguit i generalitzant el cas fins a imaginar-se que totes aquelles caixes no podien contenir sinó criatures mortes!
Sos altres germans, sense per això fer judicis tan falsos, esguardaven també com apesarats tot aquell apilotament de caixes i baguls.
Per això procurí que ens deixessin entrar a la deserta sala d'espera, on pogueren agrupar-se en butaques de vellut per estar calentons i provar de dormir.
Com que més por em feia la mare que els nois, que en aquesta edat no tenen cap impressió duradora, me la vaig endur a caminar un xic per fora, cosa a la qual ella es prestà de bon grat, puix, encara que no havia gosat dir-m'ho, ho desitjava ja, tal com jo ho havia sospitat.
Passejàrem una estona sense dir res per aquella riba tan ampla que em semblà tristíssima.
Tot d'una sento que ma esposa se m'arramba tremolant.
— Què tens?
— Por! —em respongué quasi a mitja veu.
Tal paraula em revelà tot l'estrall que aquella mort havia fet en son esperit, comprenguí amb quant de compte havia de tractar la desconhortada mare, i,
