Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/339

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


vosaltres no en teniu cap a prop! Ah! jo us dono l'enhorabona per l'elecció! D'entre tots aquells que pervenen de vosaltres, cap en podíeu triar de tan formós, tan ple de gràcies, d'un encís tan gran. Era per a vosaltres! li havíem posat el teu nom, àvia meva, i també el teu, mon oncle! Rebeu-lo, doncs, ben bé i amb amor. ¡Feu que no anyori, en la vostra incomprensible residència, ni el nostre somrís, ni els nostres besos, ni les nostres festes! Ah! ens forgem unes idees tan absurdes dels misteris de la tomba! No hi concebem sinó caps de mort, braços descarnats; però jo estic segur que, tant enllà com ençà de la tomba, tot és amor i poesia. ¿Per ventura Déu no és tant allí com aquí? allí on Déu hi és no pot haver-hi sinó poesia i amor! Vos ho torno a pregar: acolliu l'estimada ombra del nostre fill, del fill vostre, amb amor, amb tendresa; feu-li la rialleta, les besades, les festes de sa mare; i, si així cal, nodriu-lo amb la llet d'ultratomba! Ensenyeu-li a no oblidar els seus pares, que l'han posseït sols un jorn i no deixaran jamai de plorar-lo, d'enyorar-lo, cada volta que el record vingui a remoure'ls dolçament l'ànima. Ensenyeu-li sobretot a no oblidar-nos, perquè el sentiment més dolç que tindrem en morir serà l'esperança de reveure'l.

III


 I vaig deixar amb disgust la sepultura per anar a reunir-me amb la desventurada mare, que ens estava esperant.