Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/345

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


DOS ANYS DESPRÉS


A Víctor Hugo


 Mestre:
 Ni les vostres simpaties pel seu dolor, ni el zel de l'amistat, ni l'amor de sos fills, ni les meves llàgrimes, ni les meves oracions, res no ha pogut aconsolar la pobra mare i lliurar-la de la mort.
 Ja no existeix! L'altre dia vàrem traslladar el que ens en restava: un no-res que el mal no aconseguí destruir. Ho vàrem portar al costat de les despulles del seu fill.
 ¡Els clams d'aqueix nen mort, que la cridava des del món dels misteris, han durat dos anys per a matar-la!
 Ella havia nascut per Setmana Santa, i per Setmana Santa se'ns és morta, com el diví crucificat.
 Encara el dia abans, asseguda prop de la finestra, s'esforçava a respirar el sol, l'aire de la primavera; però sos pulmons malmesos no s'omplien sinó amb gran esforç. Sa testa descolorida, trista, resignada, li tremolava de debilitat.