Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/68

remouen les tripes!» I tu em dius, imbècil!: «Au! una escopeta i un company!» ¿Qui me'l farà, aquest company? ¿Tu, fabricant d'impostures, eco de mots estranys, el significat dels quals ni arribes a capir? I aquesta és la teva ciència, cap de ruc?»
Era ben bé la veu de la melancolia vesànica que l'havia anat devorant en aquella soledat. El seu amor propi, la falsa noció del seu valer i fins del seu destino a la terra, aquella vanitat, en fi, preludi de tantes i tantes vesànies en embrió, amb l'excitació soferta llavors del desengany de Madrid, havia pres totes les proporcions de l'orgull satànic que caracteritza, ben sovint, els primers deliris d'aquesta mena de boigs. El seu orgull l'havia divorciat de tots els mortals. Per a ell tots els homes eren necis o malvats: d'altra manera, no l'haurien engrillonat llavors de lo de les Delícies, estafat, burlat, escarnit darrerament a la Cort. El fet tot particular de l'Adela, coincidint amb aquell estat de desviació mental, el va conduir igualment a generalitzacions calumnioses per a les dones: totes les veia maturrangues, vicioses, indecents. Fora d'ell, al món no hi havia res de pur, d'intel·ligent ni d'honrat: la societat en massa era un munt de fems, indigne que ell li dediqués una mirada. ... Per aquell camí va seguir encara bona estona, abusant de la paciència del meu pare, que se sentia travat per una amistat antiga i per aquella abnegació peculiar de la nostra classe que ens és tan poc reconeguda; fins que, arribada la sedació, amb el cansament físic li va lligar la llengua i el va fer caure, altra